18.12.2023 - 21:40

Actualització: 19.12.2023 - 00:23

Havent dinat, a l’hora de la mandra, observes com una criatura de vuit anys dibuixa. Al seu voltant, els adults van caient al mòbil –per les notícies?, les xarxes socials?, el Paraulògic? Hi comparteixen estança, però en realitat són lluny; lluny entre ells, també, cadascun en un planeta diferent. No se’ls acudiria de deixar-la sola i anar-se’n a llegir les notícies o a jugar al Paraulògic o a tafanejar les xarxes en una altra habitació de la casa, això mai. Així com estan ara, si els ha de menester, només han d’aixecar el cap.

Tornem a la criatura absorta en el dibuix, a l’escampada alegre i física dels tints sobre la taula, el paper que va perdent el blanc i que esdevé, també, un planeta en si mateix. Penses que tu també vas ser allà un dia, tots hi vam ser, i que ara som aquí, convertits en uns cíborgs sense haver-nos-en ni adonat —cossos de carn i ossos acoblats a un ordinadoret particular que sentim vital—, i ja pateixes pel dia que aquest cervell nou de trinca i plàstic a més no poder, que ara creix lliure i a ple rendiment, rebrà la primera dosi de dopamina d’una pantalleta personal i n’acabarà essent esclau.

Perquè això passarà.

Als debats sobre mòbils sí i mòbils no a la primera adolescència sempre hi........

© VilaWeb