05.12.2024 - 21:40

Actualització: 05.12.2024 - 21:44

El govern de les Illes intenta dissimular-ho, però negar la realitat és de cada vegada un exercici més complicat. Quan el portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, o el portaveu, vice-president i home fort de Marga Prohens, Antoni Costa, donen explicacions en una conferència de premsa, els seus rostres i actituds ho diuen tot. Els somriures, mirades, gests, tons de veu i paraules, tots mesclats, transmeten una imatge de supèrbia. És la que volen donar, la màscara que s’imposen. I és la mateixa que duu Prohens durant la sessió de control als plens del parlament. A la bancada del PP, ells tots sols es fan el so i ballen.

Però de portes endins del Consolat de Mar, els ànims han de ser diferents. Potser avui l’evidència és més clara que mai: les Illes tenen un govern fràgil que passa un dels pitjors moments des que Prohens va pactar amb Vox que ella seuria al Consolat i Gabriel Le Senne, al parlament. La tensió amb els seus socis – no socis –ho pacten tot amb l’extrema dreta, però continuen mirant de fer creure que no són aliats necessaris– ha arribat, potser, a un punt de no-retorn. I diem potser perquè amb Vox no se sap mai.

El primer escàndol que va dinamitar-ho tot va ser la setmana passada. No s’havia vist mai res d’aquesta magnitud. El coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, és qui ho va definir millor: “És la pitjor catàstrofe legislativa de la història.” El PP va votar per error trenta-quatre esmenes de Vox a una llei que sortia d’un nyap previ i que acabava eliminant el català de la funció pública i dels centres educatius. Encara que costi de creure, la cara de la diputada Marga Duran, que dirigia el sentit del vot de tot el PP, era un poema en aquell moment. Però a la cara de Manuela Cañadas, avui portaveu de l’extrema dreta a les Illes, es llegia tot el contrast. Exultava de felicitat i quan el PP provava de corregir l’error, ella s’hi oposava: “Em sap molt greu, però no.”

Al PP li clavaven en aquell moment un punyal no per l’esquena, sinó mirant-lo als ulls. Els de Prohens els han acusat de jugar brut. Vox es va embravir més a partir d’aquell moment. No podia acabar de cap altra manera –i mireu que era impossible........

© VilaWeb