08.01.2024 - 21:40

Actualització: 08.01.2024 - 21:41

A les manifestacions, ho hem cridat a ple pulmó un munt de vegades. Quan eren grisos, quan van passar a ser marrons i després quan han acabat essent blaus. De fet, hi havia un altre lema molt popular que ara no reproduiré i que justament explica com el canvi cromàtic no afecta l’essència. Ho cridàvem quan baixaven de les furgonetes (altrament dit porqueres) amb cara d’odi i disposats a repartir llenya, abans que d’aquests menesters se n’ocupessin els Mossos. Ho cridàvem quan ens disparaven pilotes de goma entre les parades de llibres de Sant Jordi a la Rambla barcelonina. I ho cridàvem, encara amb més força, cada vegada que en la ruta habitual de les manifestacions cap a la plaça de Sant Jaume passàvem davant la comissaria de Via Laietana 43, el cau de la bèstia, el nostre Intxaurrondo, símbol de poder i dominació.

Però en aquest cas la frase és ben certa: la policia tortura i assassina. Durant quaranta anys, els qui ocupaven i ocupen encara la tenebrosa prefectura superior de la Policia Nacional espanyola de la Via Laietana de Barcelona han torturat i assassinat dissidents de manera absolutament impune. No un, ni dos, ni tres dissidents: centenars, potser milers. Comunistes, sindicalistes, independentistes, gitanos, homosexuals, immigrants… Tots al mateix sac, tots dins la mateixa bossa, tots a la mateixa banyera. I no un, ni dos, ni tres torturadors: dotzenes, potser centenars. Alguns, amb noms i cognoms. Amb medalles i condecoracions. I amb cases amb família on tornaven després de la jornada de treball i on devien........

© VilaWeb