19.02.2024 - 21:40

Actualització: 19.02.2024 - 23:35

Aquest és el meu mural estellesià, un entre tants, personal i intransferible, com tots.

Amsterdam. A la capital dels Països Baixos, hi vaig anar l’any 1990 amb una beca Erasmus. Calia triar bé què posar a la maleta i què no, oimés si tenim en compte que era el mes de gener i en aquella època els hiverns del nord desvetllat i feliç només ho eren, de feliços, si anaves ben abrigat. Però per algun motiu vaig decidir de prendre amb mi l’antologia poètica de Vicent Andrés Estellés que havia fet Gerard Vergés per a Edicions Proa. Crec que la vaig comprar en una llibreria de vell diminuta que hi havia a la plaça de Sant Just de Barcelona, a tocar de la plaça de Sant Jaume. Era una botigueta que quedava a recer de l’església, a l’esquerra, i que m’agradava visitar perquè s’havien quedat amb el fons dels Llibres del Mall, una bella aventura impulsada per Ramon Balasch, Maria Mercè Marçal, Gemma d’Armengol i Xavier Bru de Sala, que després de catorze anys de publicar llibres preciosos amb les pàgines encara parcialment unides, es va acabar, com passa amb tantes belles aventures. Si no la vaig comprar allà, la devia comprar en una altra llibreria de segona mà fantàstica que hi havia a tocar de l’Ateneu Barcelonès, on es trobaven autèntiques joies. El cas és que Estellés em va acompanyar a Amsterdam i va ser allà, entre els canals glaçats de l’hivern i les formoses tulipes de la primavera, que recordo haver-lo llegit per primera volta. De fet, recordo haver combinat la seva poesia amb la de Gil de Biedma, que també desconeixia i que va morir per aquelles dates, i vaig pensar que, sense tenir res a veure, feien bona parella.

València. L’any 1993 estudiava periodisme a la UPF i un dia vaig veure un cartell que oferia la possibilitat de viatjar a València amb totes les despeses pagades. A bodes em convides. Als premis Octubre en aquest cas, per obra i gràcia d’Eliseu Climent, que entre les moltes coses........

© VilaWeb