28.10.2024 - 21:40

Actualització: 28.10.2024 - 22:42

Divendres passat es va jubilar un alemany que estima Catalunya. Per sort, només s’ha jubilat de la seva feina, no d’estimar-nos. Després parlaré d’ell, però deixeu-me dir que sort en tenim, d’aquests estrangers que, per motius diversos i sovint atzarosos, s’han convertit en aliats internacionals nostres. Sense cap ànim exhaustiu, citaré només alguns dels qui conec en persona i amb qui he tingut el plaer de col·laborar professionalment en algun moment: el diplomàtic nord-americà Ambler Moss, mort el 2022, l’eslovè Bojan Brezigar, el noruec Johannes Nymark, el britànic Matthew Tree, l’italià Marco Giralucci, la sueca Bodil Valero i la brasilera Taíza Brito. Menció a banda mereix un trio de nord-americanes fantàstiques i incansables: Liz Castro, Jan Hartman i Mary Ann Newman. A tots ells, la meva particular Creu de Sant Jordi.

Per sort, n’hi ha molts més dels que acabo de citar. Centenars. Milers. Anònims, la majoria. Uns altres més coneguts, com l’activista peruana Rosario Palomino, morta avui fa just una setmana. Durant una època, uns quants es van aplegar sota el paraigua dels Foreign Friends of Catalonia creat per Pat Vila. Alguns viuen des de fa anys a Catalunya o són casats amb catalans, però d’altres no. Si tenen una relació més directa amb el país, no hauria de ser tan estrany que n’aprenguin l’idioma i n’estimin la cultura i les tradicions, direu. Bé, sortiu al carrer i mireu el vostre entorn i........

© VilaWeb