‘La tertúlia proscrita’: més enllà del Pacte, com salvem el català? Amb Màrius Serra, Txell Partal i Pau Vidal

‘La tertúlia proscrita’: més enllà del Pacte, com salvem el català? Amb Màrius Serra, Txell Partal i Pau Vidal

Roger Bartra: “El règim polític mexicà està erosionant la democràcia”

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Per què la infiltració de la policia en assemblees sindicals és il·legal?

L’ambició esborrada del govern, el gran problema del Pacte per la Llengua

Esplugues, un llibre de Morin i una tècnica immoral

Quins cotxes elèctrics són les millors opcions aquest 2026?

I el tercer dia de vaga, la consellera Carmen Ortí s’ha despertat

Acte de desobediència: els alumnes d’un liceu de Baiona s’oposen a la imposició del francès a la selectivitat

El PP es queda a les portes de la majoria absoluta a Andalusia i el PSOE obté el seu pitjor resultat

ERC diu que ha pactat amb el PSC perquè Catalunya tingui majoria al Consorci de la Zona Franca de Barcelona

Els estudiants s’uneixen a la vaga indefinida de docents al País Valencià

Milers de persones participen en una manifestació a favor del gallec a Sant Jaume de Galícia

Àlex Márquez sofreix un accident greu durant el GP de Catalunya

Actualització: 17.05.2026 - 22:25

Mesos abans que es fes la consulta del 9-N de 2014, l’equilibri entre l’autonomia del moviment popular cap a la independència i les institucions era una qüestió clau, que ja era present en quatre escenaris previstos als documents de la segona assemblea general de l’ANC a Tarragona (abril).

En els dos primers, que en direm radicals, es tractava de dur a terme un referèndum vinculant: bé de forma més o menys tolerada i garantint l’estabilitat i la fiabilitat suficients perquè tothom hi pogués votar; bé de manera unilateral, arran de la previsible oposició de l’estat, amb les consegüents dificultats per a garantir el vot lliure i universal. En el primer supòsit, hi havia un equilibri entre institucions i carrer; en el segon, l’equilibri es decantava clarament per l’autonomia del moviment popular cap a la independència per mitjà de la mobilització directa i l’autoorganització (ANC i entitats civils i culturals, sindicats, etc.). 

En els dos escenaris restants, que en direm de resignació, la hipòtesi era que el........

© VilaWeb