29.10.2024 - 21:40

La involució autonomista que representa la pèrdua de la majoria independentista al parlament i la investidura d’un govern espanyolista no és pas conjuntural sinó estructural. La independència no es va saber mantenir, però és un fantasma que ha bloquejat irreversiblement el sistema de dominació espanyol sobre Catalunya, que només és concebible, per part de l’estat, en termes de submissió política incondicional i de colònia extractiva interior. Una situació d’aquest ordre no permet de pensar cap estratègia que contempli la possibilitat d’utilitzar les institucions autonòmiques com a intermediàries per a la independència ni tan sols en les condicions més favorables: recuperació d’una majoria formal al parlament per part d’ERC, Junts i la CUP, amb satèl·lits oportunistes inclosos.

II

Si no hi ha una força política de nova planta que comenci a dirigir el moviment amb un objectiu estratègic insubornable (independència unilateral), una tàctica audaç (ruptura sistemàtica de la dominació de l’estat en tots els fronts i espais) i formes de lluita innovadores fins al col·lapse colonial (combinació de protesta i creació d’estructures de país on afermar la República Catalana), el moviment es tancarà en bucle. A diferència dels anys del procés, quan es podia pensar que els partits independentistes assumirien la direcció política del moviment, ara no hi ha cap politja de transmissió política (ni tan sols potencial) entre el carrer i les institucions. De manera que, per molt que ens mobilitzem, forjarem una nova moral reivindicativa que no tindrà sortida política en termes de contrapoder; tornarem a caure en la dinàmica del sistema autonomista (rutina del poder establert per les institucions sotmeses a l’estat) que s’alimenta de l’apatia de la gent; quedarem de nou a mercè d’una repressió de l’estat........

© VilaWeb