02.04.2024 - 21:40

Actualització: 02.04.2024 - 21:44

1. Catalunya és una de les regions europees econòmicament més avançades, però li manca una classe dirigent que pensi i actuï al nivell polític que representa una posició tan elevada i alhora de tanta exigència. Els intents de Jordi Pujol des del poder polític per substituir, o constituir, una classe dirigent van topar amb el mur dels interessos de les altes finances i les grans empreses, que es van treure la careta –si falta en feia– amb el trasllat de les seus socials aprofitant la repressió espanyola del 155. Sense una classe dirigent, no hi ha polítics professionals capaços de fer-se càrrec d’un projecte de país al mig d’un oratge mundial, que a Europa fa uns quants anys que ha adquirit políticament i militarment la fisonomia d’una nova guerra freda. Si Maó pot esdevenir una base militar d’avançada de l’OTAN al flanc més oriental de la península, no cal especular gaire sobre què li esperaria a la nació sencera si esclatava una guerra a Europa. Dic tot això no tant per exonerar de responsabilitats els partits d’obediència nacional que van fer figa tàcticament un Primer d’Octubre perquè estratègicament anaven a les palpentes, sinó per significar que la poca o molta capacitat, habilitat, o dedicació dels polítics, no permet d’arribar al fons del problema. Per a crear una classe dirigent, cal crear un nou país. Independent, sense cap mena de dubte històric i polític.

2. D’altra banda, la possibilitat que les classes populars esdevinguin per elles mateixes una classe dirigent topa amb qüestions d’una envergadura impensable d’abordar amb fórmules de laboratori o teories llibresques. La primera qüestió és que aquestes classes populars no tenen consciència nacional pròpia i unificada per erigir-se en classe dirigent d’un país en ple trànsit de la indústria als serveis. La segona qüestió és que no disposen de sindicats o organitzacions de lluita capaces d’aglutinar el conjunt de les classes treballadores i, en conseqüència, de defensar fermament els seus interessos en temps de crisi (una fórmula capitalista esdevinguda estructural per a mantenir els guanys empresarials contra les rendes del treball). I la tercera qüestió és que no disposen........

© VilaWeb