30.04.2024 - 21:40

Actualització: 30.04.2024 - 21:42

1. Ara ja sabem de totes passades que només la gent mobilitzada i convertida en subjecte polític, conscient del seu poder, serà capaç d’aconseguir la independència de Catalunya.

Les anades i vingudes estèrils l’octubre del 2017 des del poder de la Generalitat són el resultat d’una confusió. En el millor dels casos, el govern autonòmic va pretendre d’aprofitar el poder del carrer per aconseguir de negociar amb Espanya. Tot un contrasentit: un poder dependent, com el de la Generalitat autonòmica, podia obligar a negociar l’estat sense subvertir-ne l’ordre, trencar-ne la unitat, raó de ser de la nació espanyola? I si ho pretenia, de subvertir l’ordre de l’estat, com podia fer-ho sense reconèixer el poder real del carrer per damunt de la pròpia Generalitat autonòmica? I si hagués reconegut el poder real del carrer, això no significava que la Generalitat autonòmica quedava abolida a l’acte?

I en el pitjor dels casos, el govern autonòmic va pretendre de situar-se a mig camí entre l’estat i el carrer: a l’estat, li venia a dir que la gent mobilitzada exigia una resposta en clau d’acord per a un referèndum, quan l’estat ja li havia donat una resposta prou contundent amb la repressió salvatge del Primer d’Octubre; i després de la vaga general del 3 d’octubre i el discurs feixista del Borbó, en comptes d’organitzar-la per a la defensa del país, el govern autonòmic venia a demanar a la gent crèdit i temps. Crèdit per a fer veure que guanyava temps. Temps per a fer-se mereixedor del crèdit. Ni va guanyar crèdit ni va tenir temps, el govern autonòmic de Junts pel Sí. Fets posteriors, com les manifestacions contra les sentències, el Tsunami Democràtic, la batalla d’Urquinaona, les marxes, les ocupacions parcials del país, la lluita contra la repressió, van demostrar la consciència del poder propi i l’orfandat de la gent enfront del poder autonòmic, que, incapaç de fer-se poder real al carrer, només podia produir cops d’efecte com el del 27 d’octubre. Com diu Antonio Baños, el fet que Pedro Sánchez hagi muntat una operació tan obscena com la d’aquests dies per guanyar la “gestoria catalana”, ens hauria d’estalviar cap discussió sobre la repercussió històrica i estratègica dels fets de l’Octubre del 2017.

2. Res d’això no sembla haver restat en la memòria política dels partits en la campanya electoral d’enguany, cosa que ha registrat degudament per activa i, sobretot, per passiva, el gran simulador d’emocions de la Moncloa. I no pas en termes d’anàlisi política o de càlcul de forces, sinó,........

© VilaWeb