11.01.2024 - 21:40

Deixeu-me començar amb una prèvia, perquè d’un temps ençà s’ha estès la idea força idiota que només pot parlar d’una qüestió qui l’ha viscuda. Doncs bé: jo he tingut a les mans una carta de l’Agència d’Immigració Noruega que em donava tres mesos per abandonar el país, o altrament seria detingut i deportat. Un contracte laboral que em va arribar tard va fer que, per una setmana, em caduqués el permís de residència i s’activés la maquinària d’expulsió. Això va passar la primavera del 2010, quan començava a estabilitzar-me com a professor d’institut a Trondheim i alhora tot el meu sector professional a Catalunya s’havia ensorrat per la crisi econòmica, o sigui que imagineu-vos el daltabaix. Per sort, amb una mica de burocràcia es va poder solucionar, i al cap de poc un canvi legislatiu ens va fer la vida més fàcil als europeus. Explicada l’anècdota, començo.

Fa prop d’un mes deu batlles de Junts per Catalunya de municipis del Maresme van demanar l’expulsió dels delinqüents reincidents que siguin immigrants. La notícia va provocar una escena habitual en una nació que no té cap poder real ni s’ha d’enfrontar tota sola als reptes del món, que és engegar debats de parvulari. Raquel Sans, portaveu d’Esquerra Republicana, va advertir que aquesta mena de declaracions “deshumanitzen” les persones immigrades i són uns discursos que “fomenten l’odi”. També es van publicar idees tan estrambòtiques com ara que ningú no demana de deportar els delinqüents autòctons, i fins i tot algú va preguntar per què no........

© VilaWeb