19.09.2024 - 21:40

A vegades se’m fa difícil ser d’esquerres. D’un temps ençà tinc la sensació que aquest món m’expulsa, que ha pres un camí que no és el meu. Hi ha qui em diu que m’he convertit en un dinosaure i és probable que sigui així (escric aquestes línies el dia que en faig quaranta-sis), però de fet encara en comparteixo la majoria d’idees, de lluites i objectius. No, allò que em fa fora és la forma que ha pres l’esquerra d’aquest segle un cop s’ha deixat capturar del tot per l’acadèmia.

Sóc mestre, i per tant crec que les transformacions socials duradores vindran de la pedagogia: raonar, comunicar, convèncer. Als anys noranta vam entendre que els recursos del planeta no eren infinits, i vam començar a reciclar els residus. El feminisme ens va explicar que la culpa d’una violació no era de la roba que portava la dona o de la seva actitud, sinó del violador, i la majoria de la gent ho va acceptar. Pas a pas hem intentat aprendre coses i ser una miqueta millors. Ara, però, sembla com si bona part del món d’esquerres hagués renunciat a transformar la societat –en lloc d’això ha decidit que n’hi havia prou tenint raó. Els enemics de classe contra qui calia lluitar amb contundència han estat substituïts per categories identitàries àmplies que inclouen milions de persones........

© VilaWeb