26.09.2024 - 21:40

Actualització: 26.09.2024 - 21:44

Fa uns quants dies vaig repassar la sèrie SKAM, estrenada el 2015, una reproducció molt fidel de la vida en un institut noruec. Quan vaig comparar els protagonistes amb els alumnes que tinc ara, em vaig adonar que la roba que portaven era gairebé idèntica, els pentinats eren molt semblants, i es comunicaven amb les mateixes eines (Snapchat, sobretot) i expressions. En canvi, algú del 2004 que veiés un institut del 1995 –una distància temporal idèntica– li semblaria que allò era un altre món cultural, estètic i tecnològic.

Ara que gairebé hem travessat la meitat de la dècada dels 2020, i que aviat tancarem el primer quart del segle XXI, cada cop es fa més evident que ha passat alguna cosa amb l’evolució de la cultura. Fins no fa gaire era possible d’identificar un període –els vuitanta, per exemple– i lligar-lo amb moviments estètics, cinematogràfics, musicals o literaris, i a continuació contraposar-lo a allò que hi havia abans i al que vindria a continuació. Ara, en canvi, tot s’ha tornat molt més difús. Jason Farago, crític del New York Times, escrivia això en un article titulat “Per què la cultura s’ha aturat”: “Quan era més jove, mirava les obres culturals com si fossin fites en una línia del temps, avançant any rere any. Ara em trobo a la deriva en un remolí de signes culturals, on tot sura.”

Fa uns quants mesos es van publicar les deu sèries més vistes en streaming el 2023........

© VilaWeb