21.03.2024 - 21:40

Arran de l’entrevista de fa uns quants mesos, l’historiador Carles Sirera em va fer notar la pèrdua de referents comuns amb les generacions posteriors. A les dècades dels vuitanta i noranta el nombre de mitjans de comunicació, de fonts d’informació i d’autoritats era molt més reduït, i encara era possible que un discurs connectés amb tota una comunitat. Quan fa quinze dies es va morir Akira Toriyama, els quarantins vam passar el dol recitant les frases més cèlebres de Dr. Slump –o, més ben dit, del fabulós doblatge català de Dr. Slump. Els més joves ja no ho podrien fer, perquè amb l’aparició d’internet, i sobretot de les xarxes socials, la realitat s’ha dividit en fragments minúsculs al gust de cada consumidor.

Aquesta explosió de punts de vista sovint és positiu (imagineu-vos, per exemple, que l’expressió de la catalanitat hagués de passar només per la TV3 del 2024), però alhora ens ha deixat uns quants reptes que no hem sabut resoldre. I això ha estat perquè el fenomen ha coincidit amb la liquidació de la promesa socialdemòcrata posterior a la Segona Guerra Mundial, per mitjà de l’anomenada globalització. Gràcies a la lliure circulació de capitals i persones, les elits cada cop són més riques i uns quants països pobres han pogut prosperar, però les classes treballadores i mitjanes d’Occident viuen una decadència que sembla imparable. Tot això, per cert, ja ho van predir els antiglobalitzadors dels noranta, i d’aquí ve que pocs moviments hagin estat exterminats........

© VilaWeb