25.07.2024 - 21:40

Una conseqüència inevitable de ser part de la diàspora és veure el país d’origen en períodes discontinus, i que la percepció d’allò que hi passa sigui diferent de la d’aquells que hi viuen sempre. Els canvis subtils es tornen invisibles per la pèrdua de la quotidianitat, però les transformacions profundes es manifesten amb molta més força, com trobar pel carrer algú que no has vist durant uns mesos i que ha envellit de cop.

Aquest estiu he passat cinc setmanes a Catalunya, i mentre voltava pel país m’he fixat en alguns canvis. Un dels grans plaers ha estat recuperar la verdor després d’una sequera llarga i brutal. El Ter i l’Onyar bullen de vida, i a la ciutat de Girona ha explotat la biodiversitat: ànecs de tota mena, esplugabous, bernats pescaires, corbs marins. A l’Empordà la pluja ha animat molts pagesos a tirar endavant els conreus habituals, un descans després de la catàstrofe de l’any passat. Ara que els gironins som acusats d’insolidaris per les resistències contra els nous projectes energètics, potser caldria recordar més sovint el paisatge que tindríem si bona part de l’aigua no se n’anés cap a la metròpoli.

També he comprovat la davallada del nombre d’estelades a les façanes. En queden, però moltes menys que fa cinc o deu........

© VilaWeb