14.03.2024 - 21:50

Actualització: 14.03.2024 - 22:45

La lluita per la independència de Catalunya ha pres moltes formes al llarg de la història, i la darrera és allò que hem anomenat el procés. Aquest període ens ha deixat unes quantes herències molt positives (una consciència més gran del repte lingüístic, per exemple), i també l’evidència que l’únic pla que teníem per a ser independents era desitjar-ho molt fort. Ara que l’etapa ja l’hem tancada, el món polític pot triar tres camins: endarrerir el rellotge i abraçar l’autonomisme, viure de la nostàlgia d’un projecte difunt, o oferir alguna proposta nova. D’aquí que sigui probable que a les eleccions del maig hi pugui arribar a haver sis paperetes que es proclamin independentistes, i potser val la pena escriure’n quatre ratlles.

El gran llast d’Esquerra Republicana és la gestió catastròfica del govern, una valoració que no té res a veure amb la ideologia, sinó amb la competència. Aquesta colla de politòlegs i llicenciats en dret es van pensar que en tindrien prou de controlar els mitjans –d’aquí l’emergència de figures tan inquietants com Sergi Sol i Sergi Sabrià–, però han estat incapaços de gestionar el dia a dia, més enllà de la repartidora de subvencions. No se salva res: l’educació, la sanitat, la pagesia, la llengua, el........

© VilaWeb