01.10.2024 - 21:40

Quan els ferits de l’1-O per la brutalitat dels agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil anaven desfilant davant el tribunal de set magistrats que presidia Manuel Marchena al Suprem, ella era la que hi parava més atenció; interrompia la presa d’apunts, deixava caure el bolígraf i alçava la mirada per damunt de les ulleres. De vegades, Ana Ferrer (Madrid, 1959) se les treia. Quan hi havia testimonis de tanta cruesa, o alguns altres de tanta claredat exculpatòria, els periodistes escrutàvem els rostres dels set jutges per endevinar-hi algun rastre de comprensió o d’empatia. D’humanitat. Enmig de tant hieratisme dels seus companys (tret del somriure sarcàstic permanent d’Antonio del Moral), ella semblava encaixar alguns dels arguments de les defenses dels presoners polítics. Potser ella, l’única dona del tribunal, els podria arrossegar a estovar una sentència condemnatòria que ja era pràcticament escrita, o fins i tot gosaria emetre un vot discrepant… Però no. Ana Ferrer va signar el 14 d’octubre de 2019 la condemna a cent anys de presó per sedició i malversació contra part els dirigents polítics i socials del procés.

I durant aquests cinc anys, aquesta magistrada ha fet pinya amb els altres membres del tribunal en tots els recursos i totes les ocasions que ha tingut de pronunciar-se. Fins ara, que s’ha aprovat i ha entrat en vigor la llei d’amnistia. La desobediència manifesta d’aquesta llei per part del tribunal que presideix Marchena i per part del jutge instructor Pablo Llarena ha afavorit la primera esquerda:........

© VilaWeb