03.12.2024 - 21:30

Actualització: 03.12.2024 - 22:49

“Enfilat a la cadira/ i al voltant d’aquesta taula/ ara que tothom em mira/ trio prendre la paraula”, diu un poema de Roc Casagran. Aquest recull de trenta poemes infantils de Nadal que us oferim és justament per a donar la paraula als infants, aquests dies de Nadal, tan assenyalats, en què ells són una mica els reis.

Quins són els poemes de Nadal més adients perquè recitin els infants? Voleu ensenyar un poema als nens de casa, més enllà dels típics que aprenen a l’escola? Dimonis i pastors, Jesús i la Mare de Déu, el bou i la mula, el bruc i el galzeran… Tot això que “fa Nadal” ho tenim enclòs en els poemes per a la mainada, els versets per a recitar enfilats a la cadira.

Us oferim una quinzena de peces simples i fàcils, uns poemes curts a l’abast dels més petits; però, també, una altra quinzena de més llargs i profunds, adequats per als qui ja són més grans i tenen més memòria. És a dir, en el nostre recull trobareu poemes per a totes les edats, dels que comencen a recitar als que ja són uns experts. Us oferim també uns quants vídeos, perquè tots, xics i grans, puguin aprendre els poemes més fàcilment.

Heus ací, segurament, els versets més fàcils de tot el repertori. Fàcils i alegres. I si voleu veure’ls recitar, més avall en teniu el model de la blocaire Mel i Sucre.

Com alegre campaneta
que no para de tocar,
avui el meu cor batega
perquè us vull felicitar.
Bon Nadal!

Cinc versos simples que ens parlen de les plantes per a guarnir el pesebre: el bruc i el galzeran. El bruc és un arbust de fulles verdes tot l’any i de flors petites; i el galzeran té flors menudes i aquelles baies vermelles que de seguida ens fan pensar en Nadal.

Bruc i galzeran
per guarnir el pessebre
i un trosset de gebre
al raig de la font que tomba ventant,
bruc i galzeran.

Una cantarella popular per a riure’ns del dimoni, expulsat de l’infern per massa pelut i que, per acabar-ho d’adobar, perd el banyam en un forat estret. Uns versets simples i divertits.

Dimoni pelut,
que a l’infern no t’han volgut,
has passat per un forat
i les banyes t’hi han quedat.

Dues estrofes nues i fàcils per als més xicarrons. Un poema popular que ens duu llum i ens convida a viure la festa amb joia i xerinola: “Tot és alegria el dia de Nadal.”

El sol brilla,
el cel és blau,
tot és alegria
el dia de Nadal.

Doneu-me pollastre,
doneu-me torrons;
fem xerinola
i cantem cançons.

Un text a l’abast dels més xics, tot i que requereix un cert esforç de memòria. Ideal per a practicar a l’escola o a casa. Va sortir publicat en el llibre Juguem cantant, 1 el 1991 i en aquests trenta anys s’ha divulgat moltíssim.

L’escola és tancada,
hi ha llum al carrer,
la senyora Pepa
saluda el carter.

—Que tingui bon dia,
avui és Nadal!
¿No té una carteta,
no té una postal?

—Li dono una carta
del seu fill Pasqual,
que des de Suïssa
li diu: Bon Nadal!

Estigui contenta,
Jesús ha nascut;
per dur-nos la joia
al món ha vingut.

Un poema simple que ens duu pau, caliu i confort. La mainada –sobretot els qui vulguin practicar el so de la ela palatal– us el faran viure. Els grans, escolteu-lo amb els ulls aclucats…

Joiosa, la palla
fa avui de bressol.
Joiosa, la palla
l’Infant embolcalla…
i es daura de Sol.

En aquest poema, la senzillesa –i fins la col·loquialitat– s’apodera dels mots per fer-nos entrar de ple en el pessebre, amb rius de plata i una estufa que és un bou. Més avall el trobareu cantat per Neus Castañer.

Muntanyes de suro,
figures de fang,
casetes de duro,
campanes ning-nang.

Un riu fet de plata,
i els ànecs, nedant;
darrere una mata
hi ha un home cagant.

A dins d’una cova
hi ha gent que no es mou;
un nen sense roba,
l’estufa és un bou.

La neu és farina,
cotó el núvol blanc,
la mare una nina
i Déu un infant.

Uns versets d’autor desconegut, que són un cant a l’amor universal: “Que bonic que és estimar!” Al primer vers hi podeu posar l’edat que tingui el rapsode.

Tinc X anys i sóc bufó
i de coses en sé un piló.
Sé cantar, jugar i saltar,
però… que bonic és estimar.

Estimo els peixos
estimo les flors
i els nens de tots colors.

Nadal ja arribat!
Quina il·lusió!
I per a tots vosaltres
aquest petó.

Una cantarella molt i molt coneguda, d’autor anònim, que ens parla amb innocència dels regals dels Reis, uns regals que avui no s’estilen però que foren durant segles els únics que es podien esperar.

Visca els tres Reis
de l’Orient;
que porten coses
a tota la gent:

Una botifarra
per la meva mare,
un got de vi
pel meu padrí,
un tall de coca
per la meva boca,
un tros de pa
pel meu germà.

Més que un poema és una rastellera de rodolins, que ens duu de Nadal a Reis d’una revolada. Un poema que, bo i recitat, fa patxoca i que és a l’abast de tota la mainada.

El dia de Nadal
tots a casa tal com cal.

Picarem fort el tió
perquè cagui molt torró.

Sant Esteve és l’endemà
el capó ens hem d’acabar.

Tots contents com bordegassos
a veure l’home dels nassos.

Sense poder-ho evitar
aquest any ja se’ns en va.

L’any nou ha........

© VilaWeb