07.06.2024 - 21:40

Actualització: 07.06.2024 - 22:02

La composició és un recurs inexhaurible per a crear termes nous. Un mot compost té una funció pràctica, de comunicació, però va molt més enllà, perquè dringa, fa brillar la llengua, fa riure i ens arriba directament. Respon a la creativitat tradicional dels catalans; de vegades, amb un origen remot (pensem en llepafils, posem per cas, que tenim documentat del 1497).

Els composts poden servir per a designar objectes (llevataps), oficis (plats-i-olles) accions visibles (entra-i-surt), accions invisibles (corferir), estats d’ànim (esmaperdut)… I també serveixen per a insultar. De fet, de paraules compostes per a ofendre n’hi ha tantes que els diccionaris manuals no les poden aplegar pas totes. Així, doncs, per fer aquest article hem anat a pouar sobretot en el gran Diccionari català-valencià-balear, l’Alcover-Moll.

Renegar i insultar: més enllà de ‘joder’ i ‘gilipollas’

Molts composts són transparents. Si sentim escalfabraguetes (o calfabraguetes), de seguida entendrem que es parla d’algú que es complau a excitar sexualment algú altre sense intenció de satisfer el desig que ha provocat. També entendrem perfectament que un escalfacadires és algú que no troba mai l’hora d’alçar-se, especialment si és a casa d’altri. No ens sobtarà gens que un aixafaterrossos (o esclafaterrossos) sigui una persona rústica. I és també prou evident que un escurabutxaques (o escurabosses) és aquell qui amb les seves males arts s’apodera dels diners dels altres. Alguns composts parteixen d’una locució. Per exemple, tothom sap que adular servilment és,........

© VilaWeb