La llengua és casa nostra
01.03.2024 - 21:40
Actualització: 01.03.2024 - 21:49
Fa poc que em van regalar un llibre meravellós: El parlar de casa. Petit recull de grans tresors familiars. El signen tres autors: Montserrat Dalmases Trull, nascuda el 1943; el seu marit, Joan Soler Bertran, nat el 1938; i el fill, Albert Soler Dalmases. La branca de la mare hi aporta el català de Santa Coloma de Queralt (Baixa Segarra, Conca de Barberà) i la del pare, el de Valls de Torroella (Bages). L’Albert és un membre actiu de l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC) d’Igualada. Ell és, de fet, qui va elaborar el volum, que defineix d’una manera molt clara: “Es tracta d’un recull casolà, sense cap altra pretensió que recopilar un llegat familiar per honrar tots els qui ens han precedit i mirar de captivar els qui ens seguiran.” Aquest recull tan poc pretensiós, modestament autoeditat, conté un miler d’entrades, breus i entenedores, amb exemples extrets de converses i deixant constància de l’informant (sobretot els pares, però també familiars i coneguts). Tot el volum, de la primera ratlla a la darrera, és presidit per l’amor de fill i el rigor d’un lingüista, mestre i corrector, un llenguaferit.
Dels deu apartats del llibre –cadascun corresponent a una categoria gramatical o tipus d’expressió–, en selecciono uns quants exemples, que potser dieu o heu sentit, però que no consten al DIEC, com la majoria dels termes d’aquest recull:
ara ve quan el maten
Per indicar que es presenta una situació difícil, un moment clau.
La truita ja està cuita d’un costat. Ara ve quan el maten: l’he de tombar.
calla
Per cridar l’atenció sobre un pensament que ens ha vingut al cap, especialment per introduir després una acció derivada d’aquell pensament que farem d’una manera immediata.
Calla, ara que hi penso… Ja has comprat pa?
Calla, que encenc el llum i així ens hi veurem més.
Calla, que aniré a la farmàcia, que no em tanquin.
correm-hi tots
Per indicar la urgència i el trasbals que suposaria una situació hipotètica deguda a un descuit o a la despreocupació.
Vigila que no et clavis cap d’aquestes grapes rovellades, perquè si no,........© VilaWeb
visit website