15.03.2024 - 21:40

Actualització: 15.03.2024 - 21:44

La llengua és farcida d’expressions amb noms de plantes, fruites i, sobretot, hortalisses. Quan estem cansats ens escarxofem al sofà i potser al cap d’una estona ja pesem figues. Si tenim l’obligació de fer una cosa vol dir que l’hem de fer per pebrots. Si som al metro, atapeïts, anem com figues en cofí i quan parlem amb algú i ens desviem del tema ens diu: “Això són figues d’un altre paner.”

Molts noms de fruites i hortalisses serveixen per a designar els atributs personals. La majoria són qualificatius negatius. Pensem, per exemple, en cap de carabassa, és a dir, sense intel·ligència. I en tota la colla de floretes que endossem a la gent amb poca empenta: una bleda (o bleda assolellada) o un fava, posem per cas. O bé un figaflor o un figa tova (o figa blana o figa molla, segons el parlar); o, simplement, un figa. La figa és una de les fruites que més evoquem els catalans, com veurem. En canvi, la ceba la fem servir poc, però amb precisió: si hi ha una dèria que ens volta pel cap diem que tenim una ceba i si la mantenim amb perseverança ens diuen que som uns ceballuts. Però ésser un ceballut no és pas igual que ésser de la ceba, és a dir, catalanista convençut.

Alguns d’aquests........

© VilaWeb