Empipats com una mona: les animalades del català
16.02.2024 - 21:40
Actualització: 16.02.2024 - 21:53
Aquest “Ras i curt” és un article ple d’animalades. La gran dificultat que he tingut a l’hora d’escriure’l ha estat la tria, perquè d’expressions –genuïnes– amb noms d’animals n’hi ha tantes que no saps per on començar ni, sobretot, com acabar.
Els nostres avantpassats van fer servir la llengua per comunicar-se, però també per crear, per distreure’s i per precisar. I heus ací que amb el nom d’un insecte es van empescar un color indefinit, que no és cap color, el color d’ala de mosca; i si a més d’indefinit és brut, n’hi ha per a arrencar a córrer: és color de gos com fuig; quan, al damunt, és lleig com un pecat, esdevé color de merda d’oca. Precisió, creativitat i ironia a gavadals.
Ja en el moment de néixer ens endossen un nom d’animal. Sortim del ventre de la mare, doncs, i anem conills (o en conill). Comencem a créixer i ens pensem que som qui sap què, però encara no fem l’alçada d’un ca assegut. A la pubertat, més d’un dia i més de dos anirem bruts com una guilla, i quan veurem un noi o una noia que ens faci glatir probablement ens tornarem vermells com un perdigot.
A la nostra vida quotidiana hi ha moltes........
© VilaWeb
visit website