02.02.2024 - 21:40

Actualització: 02.02.2024 - 21:45

Els pronoms febles no tenen gaire bona premsa. Sovint són presentats com la part més difícil de la gramàtica, un autèntic trencacolls. Per una altra banda, també hi ha qui diu que són l’essència de la llengua. Certament, el català sense pronoms febles –concretament, sense en i hi– seria una altra cosa, seria una llengua molt més acostada al castellà.

La sintaxi catalana té uns mecanismes propis –que la distancien del castellà i, en canvi, l’acosten a l’occità i al francès–, molt relacionats amb els pronoms febles. Avui en veurem dos, el partitiu i l’anàfora, i els exemplificarem amb el pronom en.

El partitiu

El partitiu serveix per a designar una part d’un tot. Vegem-ho amb un exemple. Imaginem que, damunt una taula, hi tenim una ampolla d’oli i diem: Aboca l’oli a la paella. Dient “l’oli”, entendrem que ens referim a tot l’oli de l’ampolla. I si ho volem substituir per un pronom, el resultat serà aquest:

1. Aboca l’oli a la paella → Aboca’l a la paella

En canvi, si diem Aboca oli a la paella, entendrem que cal abocar-n’hi una part. Simplement eliminant-hi l’article, hem expressat un partitiu. Doncs bé, ací, quan fem la substitució, ja hi apareix el pronom en:

2. Aboca oli a la paella → Aboca’n a la paella

I això mateix ens trobem quan el partitiu l’expressem amb el nom precedit d’un quantificador. Vegeu-ho:

3. Aboca una mica d’oli a la paella → Aboca’n una mica a la paella

4. Aboca molt oli a la paella → Aboca’n molt a la paella

Si en compte d’ésser un nom incomptable, com oli, és un nom comptable, com ametlles, potser encara ho veurem més clar. Quan ens referim a la........

© VilaWeb