22.12.2023 - 21:40

Actualització: 22.12.2023 - 21:43

L’etimologia, la ciència que estudia l’origen dels mots, és un camp apassionant per a algú que estimi la llengua. Sortosament, els catalans tenim aportacions magnífiques en aquest àmbit, com les de Germà Colón, Antoni M. Alcover, Francesc de Borja Moll i, sobretot, Joan Coromines, que van dedicar bona part de la vida a fer recerca per escatir d’on provenen les nostres paraules. És clar que no sempre se’n van sortir. Mots com ara clenxa –o atrotinat, o esbarriar– tenen un origen prou incert, per bé que els nostres savis hi solen donar una explicació, ni que sigui especulativa.

Us presentem les històries breus de deu mots, a partir de la recerca documentada i exposada en el gran Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines.

Una andròmina és una cosa inútil, que fa nosa. Però en alguns indrets del País Valencià també vol dir ‘qüestió intricada i embullada’ o bé, en plural, ‘enganys, mentides, embolics’. Doncs l’etimòleg Joan Coromines ens diu que aquest darrer és el significat originari. I creu que procedeix del nom del personatge mitològic Andròmeda, que la gent identificava amb quelcom meravellós, fantàstic, irreal. L’ampliació de significat –de ‘engany’ a ‘trast inútil’– roman en el misteri.

Antigament, en compte de bellugar es deia bullegar o bulligar, formes més acostades al terme llatí originari: bullicare, que vol dir ‘borbollejar’, és a dir, ‘posar-se un líquid en ebullició’. Abans d’agafar el significat actual de ‘moure, desplaçar’, havia volgut dir,........

© VilaWeb