01.11.2024 - 21:40

La llengua, a còpia d’usar-la, es vicia, i un dels vicis que hi ha darrere moltes expressions és la mandra. Sovint ens fa mandra filar prim i copiem “clixés” d’altri. Tant se val si som precisos, tant se val si som originals o creatius; el cas és sortir del pas amb combinacions de paraules que facin patxoca o, si més no, que facin el fet.

Uns quants mesos endarrere, a X, vaig demanar ajut per elaborar una llista d’aquests “clixés”. Per fer-me entendre, vaig posar dos exemples: “Si hem de dir que algú està emocionat, diem ‘visiblement emocionat’. Quan ens acomiadem d’algú fins al setembre, li desitgem ‘unes merescudes vacances’.”

Per les respostes, vaig descobrir que molta gent en sabia qui-sap-los i, per tant, que molts parlants hi paraven esment, a aquests vicis lingüístics. També vaig aprendre que els entesos, d’aquestes construccions, en deien col·locacions, que no són ben bé la mateixa cosa que els clixés ni les redundàncies.

Heus ací un recull de les respostes del piulet.

Aquesta és la definició de col·locació segons el DIEC: ‘Associació de dos mots en què un té tendència a combinar-se amb l’altre per a expressar un significat determinat, d’una manera no totalment lliure ni predictible a partir de la gramàtica i de la semàntica’. Per exemple, diu el diccionari, por visceral. Cal suposar que algú va dir, algun dia, “por visceral” i aquesta combinació va fer fortuna. Algú altre devia dir “por íntima” o “por profunda”, però va triomfar “visceral”. I això ha passat amb........

© VilaWeb