27.11.2024 - 21:40

Actualització: 27.11.2024 - 21:45

Si sóc un culer empedreït d’ençà de la meva primera visita a Barcelona, el 1971, no és únicament perquè tinc el cognom Nymark, que en català vol dir ‘Camp Nou’, o, com es deia llavors en general, ‘Nou Camp’.

Tot i que en aquella època no entenia el català, ben aviat vaig percebre que hi havia una relació especial del Barça amb la ciutat, Barcelona, i amb tot el territori català. A la Universitat de Barcelona, on feia un curs de filologia hispànica, vaig fer amistat amb un estudiant català que a tota hora em parlava del Barça i sobretot del seu jugador preferit, Ladislau Kubala, l’home que va liderar el Barça de les Cinc Copes. Aquest equip va dominar totalment el futbol espanyol al començament de la dècada de 1950.

Curiosament, per aquelles dates m’allotjava al carrer de Girona 39, no gaire lluny d’on el fundador del FC Barcelona, Joan Gamper, morí el 30 de juliol de 1930, al número 4 del mateix carrer. El 22 de novembre de 1899 Gamper, d’origen suís, havia fet imprimir al setmanari Los Deportes una nota en la qual convidava els qui volien organitzar partits de futbol a presentar-se al setmanari. Una setmana després, el 29 de novembre de 1899, dos suïssos, dos anglesos, un alemany i sis catalans van crear al Gimnàs Solé el Foot-Ball Club de Barcelona. La nacionalitat dels participants a la reunió és una mostra més que Barcelona ja era una ciutat cosmopolita.

Durant tota la dictadura franquista (1939‒1975), el Reial Madrid va ser l’equip del règim, i el contrast amb el Barça va quedar cada cop més clar a mesura que l’equip barceloní es perfilava com a símbol de llibertat i estendard de molta gent que pugnava per la........

© VilaWeb