22.12.2024 - 21:40

Actualització: 23.12.2024 - 07:33

L’autodenominada esquerra viu, com el Dr. Panglos, en el millor dels mons possibles. Hi viu capbussada en un narcisisme especular. Com Don Quixot, l’anacrònic hidalgo amb ínfules de cavaller, l’esquerra es proclama justiciera dels torts i les xacres de la història tot lluitant contra molins de vent i anodins ramats de xais. A Catalunya hom “és” d’esquerra com els ginebrins del segle XVI eren calvinistes: per la satisfacció de saber-se entre els electes. En el calvinisme les obres no cotitzen, car tot és conclús en la inescrutable voluntat de Déu. L’únic aval que tenia un calvinista d’haver caigut del costat bo en el cribratge era repetir amb unció les pietats doctrinals. Per als puritans de l’esquerra, els fets no importen, car ideològicament tot és dat i beneït. Al judici final que celebren cada capvespre, a una banda hi ha els benpensants i a l’altra banda els maleïts reaccionaris. És molt senzill, el món és fet d’antinòmies: blanc i negre, dia i nit, nord i sud, amic i enemic.

La radicalitat amb què el calvinisme reduí l’ésser humà a una criatura intrínsecament malèvola tingué conseqüències polítiques. La primera revolució en el sentit modern de la paraula la comandaren Cromwell i els caps rodons. I com passa amb totes les revolucions, aviat derivà en dictadura, amb Cromwell erigint-se en Lord protector. Si el paternalisme és l’estadi superior de les revolucions és perquè a l’estadi anterior s’organitza la infantilització de la societat. Així s’ha esdevingut amb la correcció política, empescada fa un munt d’anys a les universitats d’elit dels Estats Units i professada arreu per gent que, proclamant-se d’esquerra, es creu en el deure d’imposar el seu meliorisme des de les institucions.

Si l’esquerra és en declivi a molts països és perquè com més va més s’assembla a una secta. Una secta és una agrupació de fidels sotmesos al control del pensament i sense relació empírica amb la realitat. Als llocs comuns d’aquesta secta els escau el terme “creences de luxe”, encunyat per Robert Kim Henderson. Henderson és columnista del Boston Globe i membre de l’Institut de Manhattan, un thinktank dedicat a la recerca en polítiques públiques, del qual edita la revista City Journal. Res en l’accidentada infantesa........

© VilaWeb