26.11.2024 - 21:40

Sobre veritats i mentides

La setmana passada vaig anar al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Hi vaig anar per feina; la directora, Mireia Rosich, em va ensenyar peces del magatzem i em va fer un recorregut esplèndid per les sales. Després, encara vaig deambular-hi. No havia vist el museu des que el van renovar i a fe de nores que ha estat una sorpresa la nova disposició de la seva col·lecció. És un museu d’aquells que, si fos al centre, a qualsevol centre d’aquests que la història de la cultura ha establert com a essencials, tindria un ressò més gran. Tant se val. Una de les coses fabuloses de Catalunya és que les perifèries són indispensables per a entendre la cultura catalana, la del passat i l’actual. Aquí, els centres de decisió s’entelen per donar pas a equipaments com la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Cal anar a Vilanova, entre molts altres equipaments que esdevenen centres perifèrics, si tal cosa la contempla la teoria cultural.

El museu Víctor Balaguer abraça tota la col·lecció que prové d’un personatge nobiliari (fascinant, però nobiliari) com Víctor Balaguer –allà hi ha de tot, com totes les col·leccions de gabinet, que no es fixaven només en la pintura–, però arriba fins a la col·lecció del Museu d’Art Contemporani que Alexandre Cirici va crear a la Cúpula del Coliseum de Barcelona en ple franquisme (1960-1963) i que, acabada l’aventura, va donar a Vilanova. I també hi ha les obres de Ramon Sala o Enric Cristòfol Ricart, entre més, aquella avantguarda mediterrània que, a Sitges o a Vilanova, volia posar adversatives a les normes classistes i........

© VilaWeb