03.09.2024 - 21:40

Actualització: 03.09.2024 - 21:41

Si manessin els meus, la cosa no podria anar pitjor que ara. No és que em tingui a mi i als meus per uns salvadors messiànics, tot al contrari, sempre hem aspirat si de cas a un “joli succès d’hostilité” (un bonic triomf d’hostilitat), que deia Paul Verlaine. Però és que els altres ens enfonsen enmig de silencis i sorolls a l’ensems, igualment depriments. I no seria difícil fer-ho millor.

Si manessin els meus, per exemple, no es produirien aquestes paradoxes intolerables o, fins i tot, repulsives: que un partit suposadament d’esquerres i independentista hagi fet president de la Generalitat un home –un partit, els darrers lustres– de trajectòria inequívocament conservadora i antiindependentista. S’expliqui com s’expliqui, això no va a favor del bé comú. Oimés, hauríem evitat que els líders d’aquell partit, incapaços de mirar-se al mirall i comprovar al precipici on han portat el país que diuen defensar, lluitessin entre ells per veure qui continua amb la perversió. Jo i els meus agafaríem les plomes i els teclats, les pancartes i les proclames, per a........

© VilaWeb