18.06.2024 - 21:40

Per a Ferran Aisa

L’any 1962 Josep Pla va publicar a la revista Destino un extens reportatge sobre Joan Salvat-Papasseit arran de l’aparició del llibre que l’editorial Ariel havia publicat amb un recull de la seva obra poètica. Pla, primer de tot, etzibava una guitza digna de millor causa a Josep Guinovart, perquè no li havia agradat l’atreviment del pintor en la confecció de la coberta del llibre. Després, n’elogiava el pròleg de Joan Fuster i l’esbós biogràfic de Tomàs Garcés. I, tot seguit, deixava clara la seva repulsió pels inicis polítics de la trajectòria del poeta.

Vet aquí un resum de les pulles que Josep Pla dedicava a l’autor dels Poemes en ondes hertzianes: “A la curtíssima vida de Salvat, hi ha tres moments perfectament diferenciats. Hi ha un primer moment en què va estar dominat per un grup anarquista intel·lectualoide de Barcelona, ​​un grup de recalcitrants bohemis dedicats al que es deia llavors la subversió social, la pedanteria, el pornografisme més o menys avorrit. Aquest grup de primaris van publicar una revista anomenada Los Miserables, en què Salvat va escriure coses sense solta ni volta amb el pseudònim de Gorkiano. D’aquesta etapa va néixer el seu llibre Humo de fábrica, que ha estat qualificat de blasfem i que, en definitiva, no és més que un petit patracol escrit en un castellà perfectament il·legible.”

Començo així per dues raons. La primera, no gens anecdòtica, és per a recordar que Josep Pla devia tenir moltes arestes elogiables, no dic que no, però que n’hi ha una que ens el presenta com a un reaccionari d’alt rang, i no entenc per què hi ha una part del país que prefereix no recordar aquest Pla tan i tan de dretes. La segona raó és que no tinc cap dubte que la lectura de Pla sobre la primera etapa de Salvat-Papasseit, la més........

© VilaWeb