27.02.2024 - 21:40

Gabriel García Márquez va deixar escrit que el món es divideix entre els que caguen bé i els que caguen malament. No recordo el context en què expressa aquesta afirmació tan categòrica com indemostrable a la seva novel·la El amor en los tiempos del cólera. Jo vull fer una altra divisió no tan genèrica, referida als polítics que reben l’encàrrec d’administrar la cultura a les institucions públiques, com a regidors municipals o com a consellers de la Generalitat.

D’aquests també n’hi ha almenys de dues menes, a parer meu: d’una banda, els qui no en saben res, de la matèria, de cap matèria en concret, i el partit els entafora a Cultura perquè és un ram que ni dóna vots ni en pren i poden dissimular les seves mancances; i d’una altra, els qui tampoc no en saben gaire, però no en són conscients i van alimentant la creença que, sense ells, el fracàs de la cultura catalana és imminent. Em recorden aquells que caguen malament, en la divisió de García Márquez.

D’aquesta segona mena de polítics megalòmans dedicats a la cultura n’he conegut un, Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat (2010-2016) sota la presidència d’Artur Mas. En aquells sis anys, Mascarell, trànsfuga dels socialistes, va destruir tots els consensos a què havia arribat el sector: va buidar de contingut el CoNCA; va eliminar el projecte del Canòdrom; va liquidar el Centre d’Art Santa Mònica, tot suggerint que en fos nova directora la periodista Bibiana Ballbè; i, en el súmmum de l’egolatria que el caracteritzava, va planificar com havia de ser l’organització dels museus catalans –unes “constel·lacions”, les anomenava, sense immutar-se– i sense cap........

© VilaWeb