04.06.2024 - 21:40

Per una cultura minoritària, he posat de títol d’aquest article. Abans que em titlleu d’elitista, estirat o envanit, deixeu-me explicar. Com a professor d’universitat, mai no he pretès de tenir deixebles i crear una comunitat excloent; ben al contrari, a les aules, si el professor ho vol, hi ha la possibilitat de l’igualitarisme, del coneixement compartit. I això mateix faig en la meva feina de comissari d’exposicions: proposar moltes lectures perquè qualsevol visitant s’hi senti interpel·lat. O, aquí mateix, sempre he defugit l’escriptura que embarbussa, per fer veure que saps coses que no vols dir; prefereixo la transparència. Aspiro a la cultura compartida al màxim. I, tanmateix…

Això de la transmissió de la cultura és una equació complexa: d’una banda, és evident que –gairebé– tots els creadors volen arribar al màxim de gent possible; d’una altra, però, sabem o hauríem de saber que els llocs –els dispositius, en llenguatge postmodern– des dels quals enviem o rebem els missatges culturals tenen més incidència que no sembla. El pensador Theodor Adorno venia a dir que l’art és una tasca que sempre has de tractar de resoldre; i afegia que això era així tant en la producció com en la recepció. Han passat els temps en què l’artista i el receptor compartien els mateixos codis. Sobre això hi havia reflexionat Umberto Eco molt abans que s’haguessin agreujat els símptomes de massificació dels gustos que ell ja havia........

© VilaWeb