16.07.2024 - 21:40

Actualització: 16.07.2024 - 21:43

L’estudi de la bruixeria a Catalunya els darrers temps ha proporcionat canvis d’interpretació superlatius sobre l’assumpte. Hem passat d’un seguit de tòpics que malgrat tot encara pul·lulen en l’imaginari col·lectiu (un cert romanticisme sobre la figura de la bruixa, un èmfasi notable en el paper de la Inquisició en la persecució d’aquelles dones) a unes noves mirades fins a un cert punt sorprenents. Abans de la pandèmia, el Museu de Cervera va organitzar unes jornades sobre la bruixeria i hi vaig sentir una conferència esplèndida de l’historiador Pau Castell, que fa anys que investiga el fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya. Fa poc dies, Alba Tebar feia una entrevista sucosa a Castell, us la recomano.

Hi ha coses que m’ha semblat entendre d’aquests estudis que vull subratllar a partir de la nostra contemporaneïtat: 1) que van ser les dones que van ser objecte de persecució, és evident; 2) que la gran majoria d’aquestes dones vivien en una certa marginalitat: havien arribat feia poc temps al lloc dels fets (eren forasteres), les acusaven de remeieres o de tenir un poder malèfic, no tenien la “protecció” (atenció a les cometes) d’un home, eren bàsicament pobres…; 3) que les denúncies contra elles provenien, no de........

© VilaWeb