15.10.2024 - 21:40

Actualització: 15.10.2024 - 21:42

Llancen pintura vermella sobre Pilar Rahola abans de començar una conferència. Els qui ho fan, reivindiquen l’acció com a metàfora de la sang que vessa l’estat d’Israel i que ella defensa, amb pocs –o cap, que tampoc no acudeixo gaire a la seva escriptura enverinada– matisos. I, quan se sap la notícia, apareixen les mostres de solidaritat cap a ella, i els insults cap als qui esbombem la notícia amb un explícit suport als activistes (que ells anomenen vàndals, terroristes o, com a mi mateix, fill de puta, ai, pobreta, la meva mare, com deu riure des de la tomba). Per a alguns catalans, sembla que la llibertat d’expressió de Pilar Rahola sigui més important que la llibertat de viure de tantes i tantes persones assassinades per l’exèrcit israelià.

Hi ha un tipus de gent que justifica tota la violència legal i, a l’ensems, condemna tota aquella que no prové de les instàncies del poder. És curiós: cremar contenidors, llançar pintura sobre quadres o persones, fer grafits reivindicatius a les parets del barri, entre més accions, reben més reprovacions generals que la violència real i protegida del sistema. Jo no he llençat mai pintura ni cap pedra a les manifestacions a què he assistit, ni tampoc he cremat cap contenidor.........

© VilaWeb