30.01.2024 - 21:40

Arribarem a les urgències d’un hospital i, abans d’entrar-hi, ens trobarem una pantalla on ens faran triar: si vol ser atès per un metge en català, premi 1; si vol ser atès en castellà, premi 2. Al costat hi haurà una altra pantalla, però, en la qual trobarem un avís de servei: el temps d’espera per a un metge que el pugui atendre en català és superior a dues hores, posem; el temps d’espera per a un metge que només parla –només comprèn– l’espanyol és de quinze minuts, posem. I, és clar, si vas d’urgències de debò, i el problema lingüístic no el tens tu, sinó que el té el professional en qui has de dipositar la confiança per millorar el teu estat de salut, què farem?

No sé si estic plantejant una distòpia satírica. El fet és que cada vegada se saben més casos de metges que menystenen un pacient que vol exercir el seu dret d’explicar-se en la seva llengua. Per molestar? No fotem, no conec ningú que vagi a un hospital per fastiguejar catalanament parlant. Deu ser per convicció o per necessitat, oi? Metges que menystenen pacients, acabo d’escriure, aquest és el problema gros. Perquè quan es menysprea una llengua, les conseqüències atempten directament, no contra un diccionari o una gramàtica, sinó sobre els seus parlants. Passa això mateix amb els cambrers que, no solament es neguen a escoltar el català, sinó que a........

© VilaWeb