12.03.2024 - 21:40

1. Ens encanten les runes. I les cases envellides de poble. Ho sé perquè els turistes que veuen Belltall s’encisen per aquella imatge aparentment fixada en el temps d’uns carrers antics. Quan els urbanites visiten el món rural els agrada trobar-ho tot ben rústic, decadent i tot. No es pregunten si dins d’aquelles cases antigues s’hi pot viure: ells –o la majoria– no ho farien, no voldrien prescindir de totes les comoditats d’un habitatge car de ciutat i, probablement, els molestaria haver de fer l’exterior de pedra vista, com obliguen les ordenances esteticistes de molts poblets. La pàtina del pas del temps sol agradar més en els altres que a tu mateix.

És el que passa, també, amb els bars o les botigues antigues de les grans ciutats que tanquen, aquelles que tenen decoracions que ja no es donen, que també han adquirit la pàtina del pas del temps. (Tot i que en la nostra època funcionen uns altres comerços amb dissenys contemporanis que potser no sabem apreciar; i que, vés a saber, d’aquí a cinquanta anys tancaran i la gent d’aleshores potser també ho lamentarà.) La majoria de nosaltres no havíem entrat mai en aquells locals que ara tanquen. I les nostres queixes, per tant, són d’ordre estrictament romàntic quan haurien de ser polítiques, perquè la majoria de tancaments són producte del capitalisme desorbitat i de la gentrificació de les ciutats turístiques.

Aquests dies s’ha sabut que una galeria d’art, la A34 del carrer Aribau, una de les més coherents en la seva trajectòria, també tanca. I, un cop més, han aparegut els planys. Tot i que un dels actuals dirigents de la galeria d’art ho ha explicat: “El negoci no va bé.” És clar, l’art com a valor de canvi s’ha traslladat a un món institucional, el col·leccionisme burgès va desapareixent. I queixar-se sense motiu no té gaire sentit, perquè les societats es transformen. I no és necessàriament cert que qualsevol temps passat fos millor, com diuen uns versos d’un poema d’altra banda esplèndid del castellà Jorge Manrique.

2. El culte a la pàtina del pas del temps està instal·lat en tots els ordres de la societat, també en la política. No és una suposició, és una realitat: la cultura catalana, especialment en........

© VilaWeb