01.10.2024 - 21:40

Uns vells amics de Cornellà aprofiten que he baixat uns quants dies a la meva ciutat natal per convocar-me quasi clandestinament a una reunió. Han engegat una iniciativa inversemblant pels temps que corren: commemorar els cent anys del Primer Manifest Surrealista. I em demanen –i aconsegueixen de seguida– la col·laboració.

Una iniciativa inversemblant per diversos motius. Perquè hi ha una sensació molt estesa en el món de la cultura que vivim mig somorts, tediosos. No és certa del tot, aquesta sensació: hi ha moltes iniciatives arreu del país (dels nostres països). Però no provenen de l’hegemonia mediàtica i del sistema, i tenen un abast sovint minoritari, els mitjans no en parlen i no se’n pot calcular la rellevància d’acord amb els paràmetres d’aquesta nauseabunda manera d’entendre la cultura com a empresa.

I resulta que uns amics de l’antic Cornellà revoltat, que es continuen trobant ni que sigui només per trobar-se –i això ja és gairebé pura dissidència–, prenen una iniciativa meravellosa: fer un manifest sobre la vigència del surrealisme cent anys després de ser publicat. Aquí el podeu llegir i, sobretot, adherir-vos-hi, només pel gust d’adherir-vos a un manifest que no us demana cap vot ni cap responsabilitat més enllà del que diu el manifest. I tot això es cou a Cornellà de Llobregat, de París al Baix Llobregat, com una cosa inversemblant més, per part d’alguns supervivents de l’esperit del cinturó roig, dels qui encara pensen que, abans que entreteniment i falsa concòrdia, la cultura ha de –poder–........

© VilaWeb