menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

Carlos, és que sóc anticapitalista!

27 0
20.05.2026

Carmen Ortí, una consellera en el laberint

“Vostè no hauria de ser ací”: el congrés espanyol renuncia a pressionar Vilaplana per resoldre els dubtes sobre Mazón

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Una història de dol, una història d’amor

Tres restaurants pels quals paga la pena d’endinsar-se al Raval

Una guerra secreta: com i per què un submarí va atacar i enfonsar un vaixell rus fa disset mesos davant Cartagena?

Llucia Ramis: “L’extrema dreta creix on no hi ha bars”

Voleu saber si s’acosta l’apocalipsi? Seguiu els jets privats dels multimilionaris

‘La taca d’oli’: Catalunya va cap al suïcidi econòmic? Amb Xavier Roig

Els sindicats i Niubó es reuniran demà, després d’una reunió sense gaires avenços

La consellera Ortí culpa els sindicats del fracàs de la negociació i no diu si la reprendrà

La consellera Ortí s’aixeca de la taula de negociació després del no dels sindicats

Professionals d’escoles bressol es manifesten per exigir més recursos i l’equiparació salarial amb la resta de docents

Actualització: 20.05.2026 - 22:31

Ja fa unes quantes setmanes que vaig participar en un acte a l’auditori de la Fundació Joan Miró de Barcelona organitzat per la revista Bonart. Una anomalia extraordinària en el nostre món: una revista dedicada a les arts visuals. Una anomalia que n’arrossega una altra: és una revista luxosa que sovint parla d’un sector lligat a la precarietat o la pobresa. Que visquin les anomalies, doncs! En aquell acte van anar sortint temes: a vegades relacionats amb Miró, que era el motiu de la convocatòria; i a vegades arribàvem als problemes contemporanis, on l’obra de Miró pot formar part del debat sempre que no vulguem sacrificar-la i refredar-la en el mausoleu dels artistes morts.

Un dels temes de debat va ser el moment delicat per què passen la majoria de galeries d’art: perquè a Catalunya hi ha pocs col·leccionistes; perquè molts d’ells prefereixen comprar a la Fira Arco de Madrid i no pas directament als galeristes catalans; perquè les vendes d’art estan gravades amb imposts desorbitats… Jo, eixelebrat com sóc, vaig fer alguns comentaris (per exemple: el galerisme s’hauria de reinventar; el col·leccionisme català ha estat molt conservador del Noucentisme fins ara a la Fundació MACBA…) que van ser interpretats com una posició bel·ligerant en contra del........

© VilaWeb