Carlos, és que sóc anticapitalista!
Carmen Ortí, una consellera en el laberint
“Vostè no hauria de ser ací”: el congrés espanyol renuncia a pressionar Vilaplana per resoldre els dubtes sobre Mazón
Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic
Una història de dol, una història d’amor
Tres restaurants pels quals paga la pena d’endinsar-se al Raval
Una guerra secreta: com i per què un submarí va atacar i enfonsar un vaixell rus fa disset mesos davant Cartagena?
Llucia Ramis: “L’extrema dreta creix on no hi ha bars”
Voleu saber si s’acosta l’apocalipsi? Seguiu els jets privats dels multimilionaris
‘La taca d’oli’: Catalunya va cap al suïcidi econòmic? Amb Xavier Roig
Els sindicats i Niubó es reuniran demà, després d’una reunió sense gaires avenços
La consellera Ortí culpa els sindicats del fracàs de la negociació i no diu si la reprendrà
La consellera Ortí s’aixeca de la taula de negociació després del no dels sindicats
Professionals d’escoles bressol es manifesten per exigir més recursos i l’equiparació salarial amb la resta de docents
Actualització: 20.05.2026 - 22:31
Ja fa unes quantes setmanes que vaig participar en un acte a l’auditori de la Fundació Joan Miró de Barcelona organitzat per la revista Bonart. Una anomalia extraordinària en el nostre món: una revista dedicada a les arts visuals. Una anomalia que n’arrossega una altra: és una revista luxosa que sovint parla d’un sector lligat a la precarietat o la pobresa. Que visquin les anomalies, doncs! En aquell acte van anar sortint temes: a vegades relacionats amb Miró, que era el motiu de la convocatòria; i a vegades arribàvem als problemes contemporanis, on l’obra de Miró pot formar part del debat sempre que no vulguem sacrificar-la i refredar-la en el mausoleu dels artistes morts.
Un dels temes de debat va ser el moment delicat per què passen la majoria de galeries d’art: perquè a Catalunya hi ha pocs col·leccionistes; perquè molts d’ells prefereixen comprar a la Fira Arco de Madrid i no pas directament als galeristes catalans; perquè les vendes d’art estan gravades amb imposts desorbitats… Jo, eixelebrat com sóc, vaig fer alguns comentaris (per exemple: el galerisme s’hauria de reinventar; el col·leccionisme català ha estat molt conservador del Noucentisme fins ara a la Fundació MACBA…) que van ser interpretats com una posició bel·ligerant en contra del........
