29.10.2024 - 21:40

Actualització: 29.10.2024 - 23:16

El riure té més bona fama que el plor. Si busqueu a internet frases cèlebres sobre el riure us apareixeran infinitat de sentències, des d’Oscar Wilde (ell sempre apareix en aquestes llistes, sembla que va dir coses enginyoses sobre tot) fins a Dostoievski, des de Sòfocles fins a Doris Lessing. N’he trobat una de Nietzsche molt pròpia del seu pensament, tot i que en aquestes llistes mai ningú no en diu la procedència, i jo no la recordo de les meves lectures del filòsof alemany. Diu així: “L’home pateix tan terriblement al món que s’ha vist obligat a inventar el riure.”

El riure, però, té un problema: que només és eficaç i participatiu quan el fas teu. O quan et conviden a fer-lo teu. En canvi, no hi ha res més estrident, sorollós i molest que sentir riure al teu voltant sense ser partícip d’una situació tancada o endogàmica, del soroll que els qui riuen produeixen, o produïm. Això encara és pitjor quan ets en una trobada on la resta de convocats porten una bona pítima i no hi ha manera de sintonitzar amb el seu riure cridaner i irracional.

Quan el riure és parcial o gregari, els qui riuen per a ells mateixos o els seus sequaços, deixa de tenir aquella funció de salut col·lectiva que se li adjudica. I el súmmum d’aquest riure privat és quan es produeix a televisions i ràdios. En aquest cas, a les........

© VilaWeb