24.12.2024 - 20:40

Actualització: 24.12.2024 - 20:51

Som una gent estranya. O a mi m’ho sembla. Per què? Perquè molts de nosaltres ens tenim per progressistes i avançats, però sovint ens aferrem a les tradicions com paparres.

I el tradicionalisme, ben mirat, començant per l’arrel estrictament filològica, no deixa de tenir connotacions propenses a la quietud, a deixar-se portar, a no moure res per no molestar i no ser molestat. Hi ha paraules que diuen coses per elles mateixes. En el meu ram, el de l’art, n’hi ha unes quantes que, subreptíciament, expressen tarannàs més enllà de l’ús quotidià que en fem: patró, director, conservador, restaurador… Ens tenim per progressistes, però de vegades juguem en el camp del retrocés, de la regressió. 

Crec que va ser André Malraux qui va dir una frase que encaixaria en això que vull insinuar: les tradicions no s’hereten, es conquereixen. Fixeu-vos, si no em creieu, en aquests dies. La immensa majoria de........

© VilaWeb