Sánchez enamorat, l’esclat de la claveguera i la sospita damunt Illa

L’Alternatiu: el tancament fulminant d’un pseudo-mitjà de l’extrema dreta

El desafiament català d’un professor d’Indiana: “La millor aportació que podeu fer al món és continuar la vostra lluita”

La darrera lliçó del professor Delgado: “Entre tu i les meves idees, em quedo amb tu”

Miquel Puig: “La gran selecció d’immigrants no es fa a la frontera, sinó amb els llocs de feina”

Els MIR esclaten després de la mort de tres residents en menys d’un any i amenacen amb una vaga indefinida al setembre

Josep-Anton Fernàndez: “Els catalans han oblidat que són immigrants”

Francesc Xavier Vila: “No ens enganyem: la integració ‘low cost’ no existeix”

Tallada la R3 entre Manlleu i Ribes de Freser per la topada d’un tren contra un arbre

El Primavera Sound cancel·la temporalment concerts per la pluja

'La tertúlia proscrita': Docents en peu de guerra, què passa ara amb les vagues?

La USTEC refusa d’assistir demà a la reunió amb Niubó per les mobilitzacions de la vaga

Rebuig dels docents al pre-acord d’Educació: hi haurà noves vagues i negociacions?

Sembla que s’ha posat de moda que els mesos de maig i juny siguin molt intensos i moguts en els àmbits educatiu i de política lingüística per diferents raons. Són motius independents, però que alhora estan connectats en relació amb la llengua de signes catalana (LSC) –una de les tres llengües patrimonials de Catalunya–, justament quan s’ha commemorat el Dia de la Llengua de Signes Catalana.

El 3 de juny de l’any passat es va celebrar el quinzè aniversari de l’aprovació de la llei 17/2010. Va ser una celebració amb un regust agredolç, perquè –pocs dies enrere– la presentació del Pacte Nacional per la Llengua no va incorporar l’addenda de la LSC com a llengua més, després de mesos intensos de negociacions amb entitats i persones vinculades al col·lectiu de persones sordes o amb sordesa. 

Però ara podem celebrar –sí, en cursiva– que des de Política Lingüística s’hagi difós la consulta pública prèvia per a l’elaboració del projecte de decret de la llengua de signes catalana. Aquest decret pretén regular i adaptar la llengua de signes catalana al Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR). Així mateix, preveu regular l’avaluació i la certificació de la llengua de signes catalana, les proves, els certificats i els requisits del personal examinador, en el marc del desenvolupament reglamentari de la llei 17/2010 i de la modificació del decret 142/2012, de 30 d’octubre, per millorar el funcionament i la representativitat del Consell Social de la Llengua de Signes Catalana, on fins ara hi ha hagut i encara hi ha una representativitat alta de persones no sordes. La llengua de signes catalana es troba en una situació de vulnerabilitat, atès que està en mans de càrrecs i persones tècniques no sordes. Per molt que comptin amb la col·laboració d’entitats sordes, no és el mateix. Un incís: abans de seguir amb l’article, l’autora vol deixar clar que no es convida les persones no sordes a retirar-se, sinó que hi hagi un colideratge simètric i bidireccional, que no invisibilitzi la subjectivitat de les persones sordes de manera que hi hagi una coeducació conjunta.

Cal explicitar que a la Secretaria de Política Lingüística –en concret, a la Subdirecció General d’Estratègia i Coordinació de Polítiques Lingüístiques i de Drets Lingüístics– hi ha la unitat o àmbit de la llengua de signes catalana coordinada per persones tècniques no sordes. Manca representativitat i lideratge sords com a protagonistes en aquests espais, i no només a Política Lingüística sinó també a........

© VilaWeb