14.02.2024 - 21:40

Aquests darrers dies els agricultors i ramaders han donat una lliçó al país, però sobretot als autònoms. Els treballadors no assalariats solem queixar-nos de la nostra paupèrrima situació laboral, sigui quin sigui el nostre àmbit de feina, però a l’hora de portar les protestes a la pràctica flaquegem; no es recorda cap aturada reivindicativa gaire reeixida per part del col·lectiu. L’excusa arrela en una veritat inqüestionable: no ens podem permetre parar la feina perquè necessitem ingressar diners. Però, justament perquè la majoria de nosaltres no tenim cap sindicat darrere i estem desemparats pel que fa a drets laborals, depèn només de la nostra tenacitat el fet de plantar cara. La capacitat humana de resistència davant les opressions pot ser llegida positivament com un fet estoic, però arriba un punt que tot fa un tomb, i d’impertorbables i indelebles passem a ser mesells que han oblidat la seva força. És el que explica aquella faula tibetana que pren els elefants com a exemple: quan els elefants són petitons, els humans els lliguen una cadena de ferro a una pota, i els fermen a una estaca. Les bestioles proven de desfer-se del cadenat, estiren fort, però no aconsegueixen deslliurar-se perquè encara són petits. Passen els anys i els elefants es fan forts i robustos i, malgrat que aviat arriba el dia en què d’una estrebada desganada podrien arrencar de sobres cadena i estaca i........

© VilaWeb