04.09.2024 - 21:40

El poeta de la generació Beat Lawrence Ferlinghetti té un poema extens anomenat “Autobiografia” en el qual fa un repàs de la seva vida. El primer vers diu: “Porto una vida tranquil·la”. A partir d’aquestes paraules inicials, l’escriptor desplega tota una enumeració d’aquelles rutines que fa diàriament i transita endavant i enrere en els seus records.

Abans-d’ahir, vaig llegir una notícia terrible: “Comença a França el macrojudici per un cas de submissió química”. De sobte, entre l’estupefacció, la commoció, la ràbia i la tristesa que em va provocar llegir aquella història infame, em va venir al cap el poema de Ferlinghetti –ja ho té, això, la poesia, que tot d’una els versos se t’apareixen per completar la imatge d’alguna cosa.

Si no sabeu ben bé de què us parlo, i per resumir, una dona ha estat violada, durant anys, per gairebé setanta nois i homes amb el consentiment del seu marit, que era qui la drogava i oferia el cos inconscient (gairebé en coma) de la seva esposa perquè uns altres mascles, juntament amb ell, en gaudissin, si és que es pot gaudir de tal aberració. Res en la notícia et deixa indiferent, però el que més em va torbar va ser llegir com la dona havia pres consciència de tot plegat. De seguida vaig necessitar saber-ne el nom, per humanitzar-la. A tot arreu era tractada com la dona de, i em va costar saber com es deia. Quan finalment ho vaig trobar, em van venir ganes d’arrencar-li el cognom, perquè això ha passat a França i, és clar, ella porta el cognom vergonyós del seu marit. Quin llast!........

© VilaWeb