Sánchez enamorat, l’esclat de la claveguera i la sospita damunt Illa

El desafiament català d’un professor d’Indiana: “La millor aportació que podeu fer al món és continuar la vostra lluita”

La darrera lliçó del professor Delgado: “Entre tu i les meves idees, em quedo amb tu”

Miquel Puig: “La gran selecció d’immigrants no es fa a la frontera, sinó amb els llocs de feina”

Els MIR esclaten després de la mort de tres residents en menys d’un any i amenacen amb una vaga indefinida al setembre

Josep-Anton Fernàndez: “Els catalans han oblidat que són immigrants”

Francesc Xavier Vila: “No ens enganyem: la integració ‘low cost’ no existeix”

Matrícula d’honor al batxillerat, però sense dret de fer la selectivitat: el malson burocràtic de l’Anhel

Els docents decideixen de mantenir l’acampada de València però la mouen per no destorbar el Corpus

“Consellera, negocie!”: el crit que naix de l’acampada de docents en vaga a la plaça de la Mare de Déu de València

El pre-acord d’Educació, a debat: què decidiran els docents?

Últimes hores per a votar el pre-acord amb Educació: ja hi ha participat gairebé la meitat dels docents

La caixa de resistència dels docents valencians ja supera els 195.000 euros: com funciona?

Actualització: 03.06.2026 - 22:01

El president Pérez Llorca es pensava que si aprovava el pressupost, encara que fos amb mig any de retard, tindria la legislatura resolta. S’imaginava navegant en aigües calmes rumb a les eleccions del maig del 2027 que, segons que sembla, no té intenció d’avançar. Entre més raons, perquè la matriu del seu partit, el PP espanyol, encara no l’ha designat candidat, per més que el PP valencià va fer allò d’instal·lar tanques publicitàries amb la frase “Juanfran President” al costat d’unes altres tanques pagades amb diners de la Generalitat.

El president es pensava que aprovant el pressupost ara al juliol arribaria ben situat a les eleccions, amb un discurs ben armat contra un govern espanyol ben xop de casos de presumpta corrupció, i amb totes les pàgines del llibre de la gota freda, passades. Però l’home tranquil que diu que dialogar és el seu fort, que no vol ensurts, està atrapat enmig d’una tenalla vescosa i no sap com sortir-ne.

Aquests dies Juanfran Pérez Llorca està estretament enclòs entre l’avidesa d’un Vox desencadenat que presumeix de controlar el pressupost i l’expansió en forma de taca d’oli d’un conflicte educatiu que va menystenir d’ençà del primer dia i que no va saber valorar.

La paella i el mànec del pressupost

Quan el president va ordenar........

© VilaWeb