Quan la dreta i l’extrema dreta riuen i brinden per l’intent d’anihilació de la llengua, uns alumnes d’Albacete canten Zoo
27.06.2024 - 21:40
Actualització: 27.06.2024 - 21:49
Reien i es felicitaven, els consellers i els diputats del PP i de Vox, ahir a mig matí a les Corts Valencianes quan van aprovar l’anomenada llei de “llibertat educativa”. Costa de dir el títol d’aquesta llei sense posar-hi distància, sense remarcar que hom no creu en la veracitat del sintagma que acaba d’escriure. Passa igual amb l’anomenada llei “de concòrdia” que aprovaran la setmana vinent per derogar la de memòria democràtica. El nom de “llibertat educativa” és pompós i buit. I fals. Perquè, en realitat, el nom de la llei amaga una reforma del sistema educatiu valencià pensada únicament per afeblir i reduir a la mínima expressió l’ensenyament del català. Per remarcar que el País Valencià no existeix i que això és Espanya i que tan sols hi ha una pàtria que és l’espanyola, de les quatre més antigues d’Europa, va recordar un diputat de Vox per marcar el terreny. Diuen aquells que la defensen que els pares podran triar la llengua en què volen que els seus fills siguen educats. Que ja no hi haurà imposicions. La pregunta més lògica és qui imposa què. I encara una altra: què passa si un pare vol que la seua filla siga educada únicament en català, per exemple.
“El pitjor atac al valencià en l’ensenyament”: així és la nova norma de segregació lingüística de PP i Vox
Reien, es feien copets a l’esquena i s’aplaudien els uns als altres, perquè tenen un pla i no l’amaguen: anorrear el català, eliminar-lo de les aules i dels carrers. Saben, els diputats de Vox i del PP, que limitant-ne tant i tant l’aprenentatge, menystenint-lo, donant-li un tracte de llengua menor, de llengua estrangera, que no cal saber ni estimar, en reduiran l’ús social. La mataran, pensen. I obliden la força i la potència que l’ha feta resistir anys que són segles, i que ha fet que s’escampe de mà en mà, com la rosa de paper d’Estellés, i que una cançó de Zoo arribe a Albacete i uns alumnes d’ESO rapegen que cau la calor a la Safor.
I per mirar d’aconseguir l’extinció que somnien no miren pèl. Tant........
© VilaWeb
visit website