08.10.2024 - 21:40

Actualització: 08.10.2024 - 21:46

El dia del debat de política general, Carlos Mazón va arribar a les Corts Valencianes amb la intenció de deixar fora de combat l’oposició. Per a això va demanar que li construïssen un discurs circular que duràs més de tres hores. Quan el president va posar damunt la trona de les Corts aquell patracol de centenars i centenars de folis, tant el PSPV com Compromís van veure que havien perdut un assalt, i potser el combat, abans de començar-lo. El simple fet que el president llegís aquell totxo, digués què digués, els deixava fora dels focus i dels micròfons de les obertures dels informatius del migdia. Aquesta estratègia de tafur fa de Mazón un digne hereu del seu mestre i mentor, Eduardo Zaplana.

De moment, el president en recull bons resultats. Fa dos dies que somriu perquè veu que els diaris publiquen sondatges que li són favorables, i que ha estat capaç de traure rèdit de la sortida sobtada de Vox del Consell al mateix temps que l’oposició continua al purgatori.

És clar que un sondatge té el valor que té, que la intenció dels diaris és la que és, i que d’ací al 2027 poden passar moltes coses, però copsa la sensació que plana en l’ambient i que s’assembla massa al dels primers anys triomfals del zaplanisme, que van resultar una duríssima travessa del desert per al PSPV, i que en alguna legislatura va representar la desaparició dels espais institucionals de la UPV –ara Més Compromís– i d’Esquerra Unida. El panorama s’hi assembla molt: un president sense complexos, amb un grup parlamentari cohesionat, molt de poder institucional, un enemic exterior identificat –el president espanyol, Pedro Sánchez– i el victimisme que això permet. I, a l’altra banda hi ha una oposició encara prostrada i convalescent d’unes ferides electorals que no s’esperava fa un any i mig.

Quan Mazón entra a les Corts veu, davant seu, la bancada socialista. El seu antagonista no és la secretària general Diana Morant, que, en teoria serà la seua rival electoral, perquè és ministra a Madrid. Qui parla en nom dels socialistes valencians és José Muñoz, el síndic a qui Mazón va etzibar en el debat de política general que no tenia gens d’experiència de govern, que no l’havien triat mai per a cap càrrec ni al Consell, ni al govern espanyol, ni a l’Ajuntament de València. Mazón responia a una afirmació de Muñoz que parlava en primera persona del govern del Botànic, que va haver de defensar després d’una hora i mitja de discurs del cap del Consell.

Quan Diana........

© VilaWeb