10.11.2024 - 21:40

Actualització: 10.11.2024 - 22:09

L’endemà de la manifestació que va aplegar més de cent trenta mil persones a València, a banda de les que també van sortir a Elx i a Alacant, per demanar la dimissió de Carlos Mazón, tant ell com Susana Camarero, la número dos del Consell es van amagar darrere les víctimes. Sense fer cabal de la transversalitat de la gent que marxava, ni de la comunió en el sentiment d’orfandat que expressaven, van dir que entenien el patiment, la impotència i el dolor, i que respectaven totes les persones que van eixir al carrer. A continuació, van anar a l’argumentari del partit per dir que era una convocatòria polititzada i van posar el màxim interès a destacar-ne els incidents per mirar de tombar el focus. Qualsevol resposta tant de Camarero com de Mazón desembocava a transmetre la idea que estaven bolcats en l’ajuda als damnificats. De moment, ni un mot que insinue l’autocrítica. Quant a les valoracions polítiques de la gestió o de l’assumpció de responsabilitats, tant l’un com l’altra remetien a la compareixença a les Corts a què el president s’ha d’enfrontar dijous. Allà ho explicarà tot, diuen. Tot el que ha passat i els plans de reconstrucció. “No es preveu cap dimissió”, va dir Camarero.

Si el president escoltàs els manifestants i renunciàs al càrrec, o si la direcció espanyola del PP el deixàs caure i l’obligàs a plegar com van fer amb la seua antecessora Isabel Bonig, qui el podria succeir? Qui assumiria el càrrec i com podria fer-ho? Segons l’Estatut d’Autonomia, tan sols pot ser president de la Generalitat un dels noranta-nou diputats de les Corts Valencianes. Encara que no és obligatori, tots els consellers que quan van ser nomenats eren diputats van ser forçats a renunciar a l’acta per propiciar que corregués la llista electoral i més militants del PP, a qui Mazón havia promès un càrrec, poguessen ostentar-lo. Si Carlos Mazón renunciàs, la vice-presidenta Susana Camarero, que aquests dies ha guanyat........

© VilaWeb