L'ona expansiva de la sentència d'Ábalos que amenaça el PSPV de Diana Morant
Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”
Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa -EDITORIAL PARTAL
Rufián i Oltra omplen el parc de Capçalera i fan una crida a unir les esquerres
La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat
Ousman Umar: “Tinc mil raons per a odiar, però he decidit de transformar-ho tot en llum”
Aina Clotet: “Si fos l’home qui tingués quinze anys més, no existiria ni el tema ni la pregunta”
T’hem trobat, avi Ramon
Albert Riba: “Al Vaticà són uns delinqüents”
Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut
‘La taca d’oli’: temps d’inquietud espiritual, amb Teresa Forcades
L’onada de calor extrema d’Europa deixa rècords històrics de temperatura
Junts proposa un govern progressista amb un altre president mentre ERC i Compromís demanen al PSOE per a què vol seguir governant
Begoña Gómez lliura el passaport als jutjats de Madrid per ordre del jutge Peinado
Actualització: 24.06.2026 - 21:44
Diuen que la victòria té molts pares i mares, però que la derrota és òrfena. Ho poden preguntar a José Luis Ábalos, que acaba de rebre una sentència de vint-i-quatre anys de presó. Qui va ser el totpoderós dirigent del PSPV i del PSOE ara no té qui el defense. Va tenir molt de poder orgànic dins el partit al País Valencià. Controlava com ningú allò que dins les formacions es coneix com “les agrupacions”. Va gosar d’encarar-se a Ximo Puig. I, de fet, quan va organitzar la remuntada de Pedro Sánchez, Puig era partidari de Susana Díaz.
Però Ábalos no va dubtar a organitzar aquell acte a Xirivella, a l’Horta Sud, un dissabte de novembre del 2016, on milers de persones van aclamar Pedro Sánchez. Era la primera aturada de la ruta del Peugeot. No han passat ni deu anys, però sembla una eternitat. Sembla........
