25.11.2024 - 21:40

Actualització: 25.11.2024 - 21:44

“No hi teníem res a fer, a Massanassa.” Aquesta frase, al costat de la que va pronunciar per a defensar el dret de conciliació familiar tant d’ell com del president de la Generalitat, acompanyaran per sempre més el conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira. És un comentari especialment dolorós perquè el va fer poques hores després de la mort d’un treballador de TRAGSA que netejava el recinte del col·legi Lluís Vives de Massanassa. I és una frase que descriu molt bé la tasca feta pel conseller d’ençà que es va desfermar la crisi originada per la gota freda el 29 d’octubre i que es pot resumir en un títol quasi novel·lesc: L’absència. També es podria titular La covardia.

Fa dies que Carlos Mazón s’amaga perquè sap que, vaja allà on vaja, serà escridassat. De fet, diumenge havia anunciat que aniria a Massanassa, però en veure que els ànims entre el veïnat estaven molt alterats, es va recloure al Palau de la Generalitat.

Com Carlos Mazón, el conseller Rovira ha viscut amagat tots aquests dies, prop d’un mes. Els sindicats i els partits de l’oposició li retrauen que haja estat incapaç d’anar fins a un centre educatiu per a entendre què ha passat i en quin estat de desolació estan les escoles i els instituts de 22 municipis. Dissabte li ho van retraure els ciutadans, a crits i amb eslògans de tota mena, en una manifestació pels carrers de València per a exigir-li la dimissió.

Que dimitira ell i que dimitira Carlos Mazón. Però ni l’un se’n va ni l’altre el destitueix.

Tots dos comparteixen massa anys de complicitats zaplanistes i l’objectiu d’anorrear la llengua pròpia dels valencians tot convertint-la en una parla residual i de categoria inferior. I a això s’han........

© VilaWeb