05.10.2024 - 21:40

Mir pels intersticis, per les escletxes, per les fissures.

Alç el vel de les coses per enfonsar-me en allò pregon que no sé.

Vull glapir la reguera del temps.

Vull escodrinyar els racons de la solitud.

Vull fer dissabte a l’oblit que tostemps ataca.

No sé si podré revelar el costat lluminós de l’existència en aquesta època brutal i contradictòria, opaca i negre, on desvivim a les males.

Cerc un enlluernament en paraules antigues, la posada en escena de fragments de vida enfora com un mar, intent dir en el viu de la seva inquietud que confegir mots és un acte de coneixença.

Cal alliberar l’alè.

La paraula sembla que té un sentit o dos, però guarda dedins la sonoritat presonera. Rompre el motlle on s’ha enganxat és el picar pedra de cada moment feiner. I quan ja no ho esperes, excavador callat, apareixen relacions noves: la sonoritat s’exalta, sorgeixen secrets adormits, algú introdueix el que escolta en un espai de vibracions que suposa una participació física simultània a l’adhesió mental.

Cada mot........

© VilaWeb