08.06.2024 - 21:40

Actualització: 08.06.2024 - 21:43

En la lluminosa foscor on em trob una frase de l’estimada Virginia Woolf ve al meu encontre per aixecar-me l’ànim: Escriure poesia, no és una transacció secreta, una veu que respon a una altra veu?

Sí, el poeta de cada vegada més entenc que és un transmissor, un vehicle a través del qual es pronuncia la paraula del món, aquesta veu d’autor desconegut, però audible, per qui aconsegueix alliberar-se de les veus desnaturalitzades dels prejudicis, dels tòpics, de les vanitats, de les convencions, de l’egolatria, de l’arrogància, del voluntarisme i de la vulgaritat.

Sí, l’ull escolta l’ascesi d’aquests rostolls, el camp convertit en jardí de punxes, de tiges grogues tallades, de blat, i de les arrels que les aguanten dins la terra de call vermell cruiada de sequera.

Sí, el text sent aquestes vides silencioses en què verms i formigues, escarabats i bacteris, papallones i aranyes, abelles i virons, moscards i rates i una mala fi de zoologies fan una feina invisible en uns territoris del camp que semblarien........

© VilaWeb